EL CÒMIC

Un còmic és una estructura narrativa fàcil de llegir i d'interpretar, però difícil de crear. En un còmic, l'autor hi descriu els fets i els personatges que formen el seu relat a través d'una seqüència de dibuixos, però també amb l'ajuda d'uns textos que situen l'acció o que reprodueixen els diàlegs dels personatges. Aquests textos són, a vegades, un complement per poder arribar a fer una bona lectura de la imatge o per donar informació complementària.

Per tal de construir la narració, molts autors de còmic fan servir una sèrie de tècniques i de recursos gràfics que permeten que, sobretot a partir de la visió de les imatges, el lector comprengui l'argument i la idea que li expliquen. Moltes vegades aquests recursos fan la seva funció narrativa sense que ho notem. La imatge és, doncs, l'element principal del còmic. Tant és així que podem dir que un còmic és compon d'un seguit d'Iimatges que expliquen una història.

ORIGEN

En parlar dels antecessors del còmic podríem remetre'ns als antics egipcis, que representaven molts dels seus mites en dibuixos i jeroglífics que realitzaven sobre fulles de papir. A més també feien murals, composts per imatge i text, en forma de tira.

També es podrien considerar com a origen del còmic als retaules medievals, els quals explicaven al poble histories, successos, crims,… mitjançant imatges, i a les primitives pintures rupestres que consistien en representacions fetes sobre roques.

Però potser els antecedents més pròxims als còmics són les Aucas i Al·leluies; aquestes publicacions van començar a França al voltant de 1820 i es caracteritzaven per narrar petits contes i aventures mitjançant il·lustracions, encara que aquestes il·lustracions no formaven part de la vinyeta, sinó que s'agregaven a manera d'explicació complementària al peu dels gravats.

Però en realitat, la història del còmic es relaciona més concretament amb la impremta i la caricatura.

LES VINYETAS

En un còmic es disposen els elements en la vinyeta com si fossin enfocats per una càmera de cine o de fotos; per tant, s'estructura l'espai des de diferents punts de vista. Això es fa alternant els diversos plans i els angles de "visió" de l'escena. En un còmic, doncs, també es pot parlar de planificació i de punts de vista.

ESTIL

El còmic a poc a poc va anar desenvolupant el seu característic estil; en els seus inicis les vinyetes eren totes de la mateixa grandària i els petits textos es col·locaven al peu d'aquestes.

Aquestes vinyetes van evolucionar ràpidament, no solament pel que fa a la seva grandària sinó també als textos perquè aviat van aparèixer les bafarades. En qüestió de poc temps, el còmic es va convertir en una manera d'expressió independent.

És molt característic en el còmic l'ús d'onomatopeies amb lletres grans o l'ús d'uns certs símbols que ja són acceptats universalment, com una bombeta que s'encén per a explicar que el personatge ha tingut una idea.

Tot això fa que el còmic tingui un abast comunicatiu que difícilment pot aconseguir un altre mitjà d'expressió.

PUNTS DE VISTA

El punt de vista fa referència a l'angle de visió, a la diferència entre el lloc des d'on s'observa la imatge i el lloc on és aquesta imatge. Hi ha tants punts de vista com es vulgui, però destacaré els tres més utilitzats:

NORMAL: El nivell de la mirada del personatge coincideix amb el punt d'observació. La vista pot ser frontal, posterior, lateral...

PICAT: El dibuixant es mira les coses des de dalt: el dibuix es fa des de dalt cap a baix. Sol utilitzar-se per empetitir el personatge, per mostrar inferioritat...

CONTRAPICAT: El dibuixant es mira les coses des de baix: el dibuix es fa des de baix cap a dalt. S'utilitza per reforçar el valor expressiu. El personatge queda engrandit...

Els punts de vista picat i contrapicat poden ajudar a oferir una visió grotesca dels personatges, per això potser és aconsellable no fer-ne un ús indiscriminat.