Artistes

Oriol Maspons

Oriol Maspons (1928-2013), va ser un fotògraf català, que va
contribuir en la indústria de la fotografia durant els anys 50 i 60. Va
néixer a Barcelona (Catalunya), on actualment estan exposades
moltes de les seves fotografies fetes al segle XX. Sobretot durant
l'època de la Gauche Divine i el Somorrostro de Barcelona, va ser un
gran influent.
Durant la seva estança a París (entre els anys 1955 i 1957), va
participar com a il·lustrador de revistes franceses molt famoses com
per exemple: Paris Match, Elle i Boccacio.
Va participar, en l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya i amb algunes
de les seves fotos, va contribuir publicant-les a la revista «Arte
Fotográfico».
Algunes de les seves fotografies, van protagonitzar moltes portades
d'autors molt importants al país espanyol com per exemple: Federico
García Lorca, etc.
Algunes de les fotografies icòniques seves d'aquells anys, van ser la
de la primera turista en biquini a Eivissa (Monique Koller) o la dels
membres de l'elit cultural barcelonina.
Va morir el 12 d'agost del 2013 a Barcelona amb 84 anys.

Antoni Fabrés

Antoni Fabrés (1854-1939) va ser un pintor i escultor, que va néixer
a Barcelona, més concretament al barri de Gràcia.
Al 1875 va guanyar una pensió per anar a estudiar a Roma i allar és va
profunditzar en la pintura amb aquarel·les, on va guanyar un cert
prestigi.
Va col·laborar amb la revista «Arte y letras», on aquesta era famosa
per reunir els millors noms de la generació literària realista del país.
Gracies a això, va guanyar una certa fama, on el va fer viatjar a
ciutats estrangeres com París o Mèxic.
A Mèxic, va treballar amb Porfirio Díaz, com a inspector general de
belles arts, i hi féu una important tasca museística i pedagògica.
Tres anys després tornà definitivament a Roma.
Fou un dels artistes més premiats oficialment: grans premis
internacionals de París i de Lió, entre altres. La seva obra fou
adquirida per museus de Roma, Estocolm, Mèxic, Buenos Aires,
Filadèlfia, Nantes, Berlín, Madrid, la Corunya, Barcelona, etc.
Donà bona part de la seva obra als museus d’art de Barcelona el
1926.
Malgrat el seu inicial interès per l’escultura, tota la seva vida és va
dedicar a ser pintor, amb les influencies de Fortuny i Romà Ribera.
Va morir a Roma el 1938 amb 84 anys.

Vari Caramés

Vari Caramés, és un fotógraf gallec, que el principal tema de les seves fotografíes és tot alló efímer.

Va néixer envoltat d'artistes, ja que alguns membres de la seva familia eren pintors, d'aquí la seva inspiració per crear imatges que donin una impresió d'acuareles. Un element recurrent en les seves obres és l'aigua. Sempre ha estimat nedar, surar i navegar. El clima gallec, amb la boira sempre present, també intervé en les seves obres. I el difuminat: les fotografies que no li van cobrar per estar "malament", eren precisament les que més li agradaven i van ser el punt de partida del seu estil personal. Des de 1984 ha participat en més de 200 exposicions individuals i col·lectives. Les seves obres es troben en diverses col·leccions d'institucions com el centre d'Art Reina Sofía, el CGAC (Santiago de Compostel·la), el Círculo de Bellas Artes (Madrid), la Fundación Ayuntamiento de Alcobendas, etc.

Josef Sudek

Josef Sudek va ser un fotògraf txec dels més destacats i apreciats. Va ser anomenat "el poeta de Praga" perquè aquesta ciutat era el tema central de les seves obres. El 1924 va començar a prendre una sèrie de fotos dels veterans de la primera Guerra Mundial i va seguir així fins a 1927.

En 1927 s'instal·la el seu propi estudi en Maá Strana a Praga. En 1932 realitza la seva primera exposició individual i el 1959 fou el primer fotògraf en rebre el títol d'Artista de Mèrit en la República Txeca. El seu llegat està format per més de 60.000 negatius.

Saul Leiter

Saul Leiter va ser un fotògraf i pintor estatunidenc, el qual a partir del seu innovador treball als anys 40 i 50, va fer una contribució important al món de la fotografía.

Pousette-DART i Eugene W. Smith el van animar a perseguir la fotografia. Al 1947 va decidir dedicar-se a la fotografia i va començar a recórrer els carrers de Nova York amb una càmera Leica prenent fotos en blanc i negre. Les primeres fotografies en blanc i negre de Leiter demostren una afinitat extraordinària per al medi, i per 1948 va començar a experimentar amb el color.

Les seves formes abstractes i composicions radicalment innovadores tenen una qualitat de pintura que destaca del treball dels seus contemporanis de l'escola de Nova York.

Nicéphore Niépce

Nicéphore , va neixer a Châlons-sur-Saône (França) al 1765. Va haver de fugir amb la seva familia a causa de la Revolució Francesa, però va haver de tornar per unir-se a l'exèrcit napoleónic.

En companyia del seu germà Claude va dissenyar un motor de combustió interna abans d'interessar-se per la llavors nova tècnica de la litografia. Va recobrir plaques d'estany amb diverses substàncies fotosensibles i després va intentar copiar-hi diversos gravats col·locant-los sota la llum del sol. Va continuar experimentant en aquesta direcció i, en 1816, va aconseguir fixar, encara que només parcialment, una imatge de l'exterior del seu estudi sobre un full de paper recobert amb clorur de plata. En 1826, utilitzant una càmera de prototip de la seva invenció, finalment va obtenir la primera imatge fotogràfica adequada en la història, de la qual dues còpies fotomecàniques van ser posteriorment fetes.

Cristina de Middel

Cristina de Middel, és una fotògrafa documental i artista alacantina que actualment viu i treballa entre Brasil i Mèxic. Ha treballat com a fotoperiodista per a diferents periòdics espanyols i ONGs abans de decidir dedicar-se a un treball més artístic i personal.

Va estudiar fotoperiodisme graduant-se a la Universitat Autònoma de Barcelona, Master en Fotografia a la Universitat d'Oklahoma i Master en Belles arts a la Universitat Politècnica de València. En 2012 va autopublicar Afronautas, un fotollibre sobre el breu programa espacial de Zàmbia a Àfrica del Sud.

Joan Fontcuberta

Joan Fontcuberta és artista, professor, assagista, crític, promotor de l'art, especialitzat en fotografia i fotògraf català que mostra una visió crítica de la realitat, les veritats fotogràfiques, històriques o de ficció a través de la fotografia i el seu context. Llicenciat en Ciències de la informació, és catedràtic d'estudis de comunicació audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i de la Universitat Harvard de Cambridge (Massachusetts), rols que realitza simultàniament amb la seva col·laboració amb diversos publicacions especialitzades en imatge.

El 1980 va cofundar PhotoVision Magazine, publicat en format bilingüe castellà i anglès, ocupant el càrrec d'editor cap. Com a promotor d'esdeveniments relacionats amb l'art fotogràfic, va organitzar les Jornades de fotografia catalanes en 1979 i en 1982, va col·laborar en la Constitució de la Primavera fotogràfica de Barcelona.

Marcel·lí Antúnez

Marcel·lí Antúnez Roca és un dels artistes catalans més reconeguts en l'ús de les tecnologies digitals en l'àmbit de la performance mecatrònica i la instal·lació.

Va ser cofundador, juntament amb Carles Padrissa, Pere Tantinyà, Quico Palomar i Teresa Puig, del col·lectiu La Fura dels Baus. En formà part des de 1979 fins a 1989 com a performer, músic i coordinador artístic en les tres primeres performances del grup. Aquestes obres van ser la trilogia Accions (1984), Suz /o /Suz (1985) i Tier Mon (1988), performances impactants de caràcter ritual que trenquen la distància entre l'espai escènic i el de l'espectador, i on música i acció queden fusionades.

Albert Gusi

Albert Gusi és un artista visual que desenvolupa projectes on, la major part del temps, són incursions en el territori. En la seva obra observem un continu "anar i venir" entre el territori, el lloc i la fotografia. Albert Gusi ha dut a terme projectes i intervencions en el paisatge, sempre amb un marcat caràcter efímer i humorístic. Ha participat en festivals, exposicions, conferències, màsters i altres esdeveniments sempre vinculats a la fotografia, l'art i el paisatge.

Jordi Benito

Pep Duran

Jordi Benito i Verdaguer va ser un artista espanyol. Va estudiar arquitectura tècnica a Barcelona i va començar a pintar amb obres properes a povera art. Després es va traslladar a l'art conceptual, fent esdeveniments i ambients, com Descoberta Fregoli. Va desenvolupar accions a mig camí entre el body art i l'espectacle teatral. A partir de la segona meitat dels anys vuitanta va optar per les instal·lacions i va realitzar accions multidisciplinàries, com les realitzades amb el músic Carles Santos.

Escultor, decorador i director artístic de cinema que treballa en escenografies i vestuaris. Influït per la frase “Destruir-ho tot per tornar a l'essencial" d'Antonin Artaud, Pep Duran intenta arribar amb la seva obra a l'origen. Els objectes que utilitza freqüentment en les seves obres els defineix en alguna ocasió com a “materials indultats” o “boscs d'imatges fragmentades, material de demolició”. El 1989, va rebre el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya a el millor tècnic. Al llarg de la seva trajectòria ha treballat conceptes com l'espai i la narració, el pas de el temps en recerca d'objectes i records que envolten la nostra quotidianitat i que advoquen per fugir de l'oblit, històries sense paraules, peces i fragments perduts, dislocats, adaptats a una nova ubicació i que erigeixen així, nous referents al·legòrics.

Martín Parr

Martin Parr és un fotògraf documentalista i de Fotoperiodisme anglès, conegut pels seus projectes fotogràfics que fan una mirada íntima, satírica i antropològica dels aspectes de la vida moderna, en particular documentant les classes socials d'Anglaterra, i més àmpliament l'opulència del món occidental.

Membre de la prestigiosa agència Magnum des del 1994, és en l'actualitat un dels fotògrafs més reconeguts en l'escena internacional, com testimonien els importants premis que ha rebut el seu treball.