Fundació Miró

La fundació Joan Miró, és una fundació creada pel propi artista, per tal de divulgar totes les seves creacions i crear un espai de referència internacional. Allà estan exposades moltes de les seves col·leccions contemporàneas que durant tota la seva vida ha anat realitzant. Està situada a Barcelona, i va ser inaugurada el 10 de juny de 1975. També, combina exposicions temporals d'artistes del segle XX i XXI, i projectes amb altres institucions i entitats del país. L'edifici està creat per l'aqruitecte vanguardista Josep Lluís Sert, i es un dels edificis en el que pintura, escultura i arquitectura estàn vinculats per la relació dels artistes.

Art sonor

Art sonor, és una exposició temporal que combina art amb sonoritat i creada a partir del dubte el qual desde els anys norant fins l'actualitat ronda pel cap dels artistes amb la pregunta: Existeix realment quelcom anomenat art sonor?. A l'any 2000, l'artista Max Neuhaus, va plantejar si tenia cap sentit una descripció com aquest. Desde llavors, molts artistas han reflexionat sobre el procés anomenat "sonorització de l'objecte artístic". A través de manifestacions artístiques, és mostra el procés de sonorització a fi de pkantejar una interrogació sobre la categoria d'art sonor. Aquesta exposició ens mostra en les arts aquest progrés de sonoritza les obres artístiques.

Anàlisi d'una obra

En aquest obra, podem observar el mapa de la ciutat de Berlín dividida en dos pel mur que és va implantar durant la guerra Freda. Aquest mur divideix la ciutat com és pot veure i als costats s'observa una serie de números relacionats amb les mesures del mur (llargada, amplada, etc.). No és pot veure però al costat tenia uns ariculars pels quals podies escoltar la sonoritat d'aquesta obra. La melodía estaba relacionada amb el procés de creació del mur: desde cops de Martell durant la construcció, fins a plors de famílies separades. També vaig poder escoltar com la melodía pujaba i baixava de to segons el moment en el que estaba el mur. Era bastant curiós.

Conclusió

Com a conclusió, puc dir que mai havia anat a una exposició així en la que haguessis de combinar dos sentits per poder apreciar les obres. M'ha semblat bastant original i entretinguda, ja que al final de la exposició, hi havien diferentes activitats sobre el so en les que posaves a proba aquest sentit. En general m'ha agradat molt.