Alex Valcárcel Rodríguez
Projecte Extimitat
Ja estem a la recta final del primer trimestre i com a treball final, des de la assignatura d'audiovisuals, ens han proposat crear un "mini" projecte a través de la paraula Extimitat.
Definició Extimitat: L'extimitat és la paradoxa segons la qual la intimitat perd el caràcter privat per esdevenir pública; la nostra privacitat ha esdevingut tan important que cal mostrar-la, sobretot l'exposició a les xarxes socials de la intimitat per buscar l'aprovació dels altres.
Aquest concepte apareix a les nostres vides després de visitar el festival del Panoràmic, com ja diu el nom, és un festival el qual ens proporciona diferents exhibicions relacionades amb el significat d'un tema en concret. Com ja he mencionat abans, aquest any han suggerit l'extimitat com a punt d'inspiració per els diferents autors que presenten les seves exposicions en el Panoràmic, i un cop exposades i visitades per tota la modalitat artística, també ha sigut la font d'inspiració que ens han proposat per aquest projecte d'audiovisuals.
Baixant aquesta pàgina podeu veure tot el projecte creat per el meu grup:
PLUJA D'IDEES
El meu grup, l'Ada Coello, l'Adela Lafuenta i la Marina Navarro, ens vam inspirar en un video d'una ballarina anomenada Bea Vergés, la qual explicaba en aquest la seva reflexió després d'escoltar la cita: "¿El hábito hace al monje? o ¿El hábito no hace al monje?" (fent click podreu accedir al vìdeo). Ella comentava un seguit de reflexions que posteriorment posava en pràctica a parir d'exemples i situacions del nostre dia a dia.
Posteriorment vam agafar aquesta cita i vam anar elaborant una pluja d'idees relacionades amb aquest tema les qual després vam acabar escollint una:
-COM LA ROBA ENS EXPOSA
- INTIMITAT REFLECTIDA A LA ROBA
- COM EL COS CANVIA AMB LES PECES DE ROBA
- ELS COLORS ASSOCIATS A LA PERSONALITAT
- PREJUDICIS - INFORMACIÓ TEXTUAL DE LES PECES DE ROBA
- ESTAT D’ÀNIM REFLECTIT A LA ROBA
- SEGONS ELS ESPAIS SOCIALS ENS VESTIM D’UNA MANERA O UNA ALTRA.
PROCEDIMENT
- Per tal de desenvolupar la idea del projecte, hem volgut mostrar-ho vestint a una única persona de diferents estils de roba, que socialment es relacionen amb maneres de ser, actuar i pensar. La figura d'aquesta, a poc a poc i al llarg de les imatges, va difuminant-se fins a acabar desapareixent i, d'aquesta manera, veure només la peça de roba com a element d'identitat.
El concepte que hem treballat es desenvolupa arran el refrany "el hábito no hace al monje".
- L'esbós (o esquema) del tipus de fotografia que ens interessa, es basa únicament en el cos de la model. La posició corporal és totalment estàtica, amb els braços al costat de les cames, amb la mascareta (per poder mostrar el moment en ens trobem, també) i el cabell com el porta quotidianament ella.
Per tant, aquesta estarà al centre i amb poca distància amb el límit de la fotografia. El fons, al cap i a la fi, ens és irrellevant. Hem intentat que hi hagi les mínimes diferències respecte a la llum i la posició corporal, tot i que ens ha resultat un factor força complicat, ja que és un factor que no podem controlar al 100%.
VESTIMENTA PROTAGONISTA
- Els looks que finalment hem escollit han estat els següents:
1. roba sofisticada (“pija”) 2. connotació reivindicativa (“punk”)
3. roba còmode que transmetés deixadesa estètica (“callejero/xandall”) 4. roba de mudar (peça de roba molt elegant)
5. casual 6. roba estrident i urbana (“choni”)
VÌDEO
EDICIÓ
- Hem utilitzat la càmera de la Marina, una Nikon 3200. Totes les imatges les hem fet al mateix espai, per poder crear la màxima semblança entre elles, i així mostrar que l'única diferència entre totes, què és la indumentària. L'edició fotogràfica l'hem fet amb l'aplicació Photoshop 2020, i l'edició del vídeo amb IMovie.
-El muntatge del vídeo és la mostra final del conjunt fotogràfic, ja que preferiem crear una peça en moviment. En aquest hem volgut mostrar la importància que la roba aporta al cos/persona, el concepte que ja havíem plasmat amb la fotografia pròpia. És a dir, que es pugui veure clarament com la roba agafa més importància que la mateixa persona, per això hem utilitzat l'evolució d’editatge on es veiés aquesta diferència entre l’inici (on el cos està nivellat amb la roba) i el final (on la roba guanya pes respecte al cos) de cada fotografia/look.
Per fer-ho, hem cregut convenient utilitzar l'eina d'esborrar (de manera difuminada i evolutiva) per poder crear aquest contrast dels dos factors. Finalment hi hem adjuntat el refrany "el hábito no hace al monje", que ha sigut el nostre punt de partida, per després “modificar-lo” i poder donar a entendre el concepte del projecte, donant així també el títol a la peça, amb "el hábito sí hace al monje".
Esbossos composició plànols
