CINEMA

 

 

 

 

 

LLENGUATGE AUDIOVISUAL

​

Tipografia: Técnica de imprimir textos o dibujos, a partir de tipos o moldes en relieve que, entintados, se aplican sobre el papel.

​

Muntatge: Operació que consisteix a tallar, ordenar i empalmar seqüències fílmiques per tal d'obtenir la forma final d'una pel·lícula.

​

Composició: El conjunt de cricumstancies que determinan l'equilibri, la unitat i l'armonia d'un producte audiovisual.

​

Efímer: Que té poc temps de durada.

​

Tipografia: Técnica de imprimir textos o dibujos, a partir de tipos o moldes en relieve que, entintados, se aplican sobre el papel.

​

FOTOGRAFIA

 

Fora de camp: Objectes o elements que no se situen dintre de la foto però que estan quasi bé a prop de l'element fotografiat. 

​

Enfocament: Fer que la imatge d'un objecte produïda en el focus d'una lent es reculli amb claredat sobre un pla o objecte determinat.

​

Efecte Òptic: Les il·lusions òptiques són efectes sobre el sentit de la vista caracteritzats per la percepció visual d'imatges que són falses o errònies.

​

Nítid: ​ Que té una gran netedat, claredat i transparència.

​

ART CONTEMPORÀNI

 

Kitsch: Estética pretenciosa, pasada de moda y considerada de mal gust.

​

Videoart: És una activitat audiovisual artística que es caracteritza per l'ús d'imatges i sons amb una finalitat artística.

​

PUBLICITAT

​

Telepromter: Aparell que consisteixen en una pantalla connectada a una càmera i un ordinador, que serveix per passar el text que una persona, especialment un periodista, hauran de llegir davant la càmera.

​

Multimedia: Que combina diversos mitjans tècnics de comunicació d'informació.

​

Màrqueting: aplicació d'un conjunt de tècniques planificades, coherents i dinàmiques per obtenir un procés eficient de producció, distribució i venda de productes o de serveis.

​

Briefing: document en el qual es recull tota la informació prèvia sobre l’empresa i el producte per tal de poder iniciar la campanya en la direcció encertada.

​

Segmentació: és l’acció de dividir el conjunt del mercat en diferents parts per a triar el públic objectiu de cada anunci. Aquesta divisió es pot fer amb diferents criteris: edat, sexe, interessos, etc.

​

Públic objectiu: és el grup de persones que comparteixen unes determinades característiques i que per això seran el públic a qui anirà dirigit un anunci. En anglès s’utilitza el terme target.

​

Director d’estratègia (Planner): és la persona (o departament) encarregada de dissenyar la planificació d’una campanya publicitària.

Identificació: estratègia publicitària que consisteix a buscar que l’espectador d’un anunci s’identifiqui amb el seu protagonista, de manera que vulgui consumir el mateix producte. S’acostuma a distingir entre identificació real i identificació ideal.

Posicionament: estratègia que consisteix a determinar en quin espai es col·loca el propi producte respecte dels de la competència en la ment del consumidor.

Eslògan: frase breu que resumeix el missatge d’una campanya publicitària i normalment es col·loca al final dels anuncis televisius.

Publicitat emocional: estratègia que consisteix a anunciar un producte utilitzant emocions lligades al producte en lloc d’arguments racionals.

Publicitat viral: publicitat (de vegades camuflada) que es transmet per internet de manera similar a com es transmet un virus: una cèl·lula infectada en contagia unes quantes que al seu torn en contagien cadascuna unes quantes més i d’aquesta manera amb l’acció de cada actor no es sumen infectats sinó que es multipliquen.

Jocs publicitaris: jocs, generalment gratuïts i a Internet, encarregats per una marca per tal que el seu producte o logo sigui el centre del joc.

Publicitat enganyosa: publicitat que indueix els espectadors a errors sobre la seva naturalesa, preu, qualitat, etc.

Postproducció: és l’etapa final del rodatge d’un anunci en la qual es munten les imatges, es retoquen si cal, s’hi afegeixen efectes especials, la banda sonora, etc.

​

​

​

​