Alex Valcárcel Rodríguez
EL QUE NO ESTÀ DIBUIXAT
William Kentridge
"El que no està dibuixat", és una exposició de curtmetratges i tapissos realitzats per l'autor William Kentridge. En aquesta exhibició, podem aprendre una mica sobre la vida de l'autor i el seu conext històric, per així poder saber els temes principals de les seves obres, les quals estàn basades majoritàriament en vivéncies seves.
William Kentridge és un artista Sud-africà nascut a Johannesburgo al 1955 i conegut pels seus collages, dibuixos, gravats, obres multimedias, òperes i pel·lícules animades. Va atreure fama internacional després de participar en 1997 en la Biennal de Johannesburg i la Biennal de l'Havana igual que en Documenta X. Explorant l'ús de vídeo a través dels seus dibuixos, Kentridge presenta una idea metafòrica de l'estat actual de Sud-àfrica.
Encara que la seva obra no està relacionada directament amb l'època de segregació racial, ha adquirit fama internacional com a artista que treballa amb temàtiques sobre el colonialisme i apartheid. Els seus curtmetratges estan ambientats en la indústria minera, sìmbol d'abús i injustícia. Les seves obres són majorment construïdes filmant els seus dibuixos, esborrant-los, canviant-los i tornant-los a filmar. Realitza aquest procés continu alterant cada dibuix fins al final de l'escena. Aquests són després mostrats com a pel·lícules d'art.
A part dels seus dibuixos i pel·lícules, una part integral de la seva carrera està unida a la seva passió pel teatre. En 1992 va començar a col·laborar com a actor, director i dissenyador d'escenografia en The handspring puppet company. Aquesta companyia, que interpreta obres com Woyzek, Fausto i Ubu Rei, crea peces multimedials usant marionetes, actors i animació.
ESXPOSICIÓ
Pel·lìcules
L'exposició presenta per primera vegada la sèrie completa d'onze pel·lícules d'animació "Drawings for Projection", una sèrie que l'artista va iniciar en 1989 i que li va donar a conèixer internacionalment en el món de l'art. Kentridge va acabar City Deep, l'onzè film del projecte, al 2020, durant el confinament, i el vam poder veure en primicía en el CCCB. Els onze curtmetratges de la sèrie constitueixen una crònica crítica de la història sud-africana des de l'apartheid fins al present.
Drawings for Projection són peces realitzades amb una artesanal i laboriosa tècnica d'animació. Kentridge crea dibuixos amb carbonet i pastís que modifica esborrant, afegint i tornant a treballar els elements. Filma cada estadi del procés i el modifica contínuament, a vegades deixant en la fulla «restes fantasmals» de les marques prèvies. Kentridge visualitza, d'aquesta manera, el pas del temps i l'estratificació de la memòria, un dels temes principals de la seva obra.
Tapissos
William Kentridge ha realitzat més de quaranta tapissos durant els darrers vint anys. Sobre un fons de cartografies, unes siluetes que semblen fugides d'altres obres de l'artista recorren l'espai, evocant el pas de refugiats, manifestants, pelegrins o traginers en un joc simbòlic que troba peculiars rimes entre les crisis i problemes que afecten a Sud-àfrica i la resta del món.
L'artista considera que entre els seus tapissos i les seves peces d'animació hi ha una continuïtat subtil, com ell explícitament va dir: "M'agrada el fet que un tapis sigui una projecció congelada, un mural portàtil que puguis enrotllar i portar a la propera exposició".
William Kentridge ha trobat de proposar l'acte creatiu com a espai de diàleg i col·laboració amb els altres a partir dels tapissos. L'artista treball amb Stephens Tapestry Studio, el qual dona feina a dones teixidores, debanadores, puntaires, cardadores, filadores i tintores per tal de realitzar els seus magnífics tapissos.
Dibuixos
Dins de tot film d'animació, hi ha un procés creatiu el qual pot també transportar-nos a les idees de l'autor. Fruit del mètode artesanal amb què estan treballades cadascuna de les peces, els dibuixos reunits en aquesta exposició contenen els ecos de les imatges que els han precedit, de les direccions que l'artista potser ha esbossat i ha acabat desestimant. També hi ha una altra manera de veure'ls: com a cristal·lització de la subjectivitat de l'artista connectada en línia amb el paper, a la recerca no tant de la perfecció d'una imatge com del moviment expressiu visceral que acabarà arribant a aquell punt límit que exigirà un canvi de pla.
ANÀLISI OBRES
Mina
Aquest curt presenta un dia en la vida del propietari de la mina, Soho Eckstein. D'una banda veiem l'existència benestant, acomodada i captialista del magnat, portant els negocis còmodament estirat al llit; i per l'altre, observem la vida claustrofòbica dels miners sota terra.
En aquesta pel·lícula, una de les més explícitament polítiques de la sèrie, Kentridge hi reflecteix no només l'explotació dels treballadors negres, sinó també la manca absoluta de sentiment dels afrikàners blancs. Al mateix temps, la percepció, encara força arrelada a occident, que es té de Sud-àfrica com a lloc colonial i exòtic s'evoca amb la tìpica escultura africana que apareix al llarg del film i amb el rinoceront que surt al final. Una de les escenes més colpidores mostra una sala desolada amb lliteres i dutxes comunitàries, en una aparent referència als camps de concentració nazi. Aquí Kentridge sembla que vulgui transformar la imatge de l'Holocaust en un símbol universal de la tirania, el racisme i l'explotació.
Pesat... i mancat
Kentridge va fer aquest curt quatre anys després de les primeres eleccions i tres després que s'establís la Comissió de la Veritat i la Reconciliació en el qual els sud-africans van intentar construir una nova identitat nacional, basada en el reconeixement compartit d'un passat carregat d'història.
El film tracta del passat, de la memòria del passat i de la manera com aquest persisteix en el present. Hi veiem como Soho Eckstein (o el seu alter ego Felix Teitlebaum) arriba a casa amb una pedra que acaba de recollir.
La pedra que representa la memòria, conté diversos records personals de Soho Eckstein, que surten a la superfície un a un. Observem una fusió d'escenes domèstiques, maldecaps professionals i èxits personals, relacions amb el context social i polític. Igual que la Comissió de la Veritat i la Reconciliació, Eckstein/Teitlebaum/Kentridge qüestiona el seu propi passat. El curt mostra com de complicada i incerta és la vida, i com de difícil és prendre les decisions correctes. Kentridge planteja sobretoto preguntes sense perdre's en respostes inequívoques.