Còmic Fantàstic

El còmic fantàstic és un dels gèneres de ficció en què pot dividir-se la producció de còmics. A pesar que la fantasia és present a molts altres gèneres de còmic i, en la seva concepció més àmplia, pot abastar el còmic de ciència-ficció i el de terror, el més habitual és concedir-los una entitat diferent. En termes generals, pot afirmar-se que el còmic és un mitjà especialment propici per al gènere fantàstic.

HISTÒRIA DEL CÒMIC FANTÀSTIC

Orígens (1905-1949)

Winsor McCay va ser un dels pioners del cómic fantàstic, amb els seus dos còmics "Little Nemo in Slumberland (1905-1913)" i "Dreams of a Rarebit fiends (1904-1915)", i on comença a consolidar les característiques de les historietes fantàstiques: l'oníric, lo surrealista i lo fantàstic (com el seu nom indica). Altres sèries de temàtica fantàstica d'aquesta van ser "The Upside Downs (1903)" de Gustave Verbeek, organitzada en pàgines que componien la història primer del dret per continuar l'inrevés en invertir la pàgina, i "Kinder Kids and Wee Willis Winkies World (1906)" del pintor, fundador i professor de l'Escola de la Bauhaus, Lyonel Fininger en les que inauguraria l'ús no-naturalista del color i incorporaria al còmic l'antropomorfización dels personatges no humans. Posteriorment, al 1938, any del naixement de Superman, els superherois començarien a tenir relació amb els còmics nord-americans de temàtica fantàstica.

La postguerra (1950-1969)

Durant la postguerra, varies històrietes fantàstiques van aparèixer de la mà de Manuel Gago i van ser les que van marcar aquest període del segle XX: Purk, "el hombre de piedra" (1950), Piel de Lobo (1959) i Castor (1962). Philippe Druillet també va revolucionar el còmic dels seixanta amb "Le mystère des abîmes (1966)", primera part de la seva sèrie Lone Sloane.

Per una altre banda, va ser una època on els propis personatges es van fer més populars que el còmic, i va ser el cas de:

L'autor de "Tals of the Mysterious Traveler (1956)", Steve Ditko juntament amb Stan Lee, van crear al Dr. Strange (1963) i el van recuperar pel seu univers superheroic.

Stan Lee amb Jack Kirby van crear un altre personatge nou anomenat Ka-Zar el qual va acabar formant part de la sèrie The X-Men situant-lo a un lloc de l'Antàrtida en que encara hi havia dinosaures (1965).

Els argentins Héctor G. Oesterheld i Alberto Breccia van crear junts Mort Cinder (1962).

A la revista Pilote, el protagonista de la sèrie Philémon (1965) de Fred va ser un altre dels personatges coneguts el qual viu a cavall entre el món real i un món imaginari, mentre que Submerman (1967) de Jacques Lob i Georges Pichard, ho fa en el fons del mar.

L'auge de la fantasia heroica (1970-1983)

A partir d'1970, es produeix un gran auge de la fantasia heroica gràcies a l'èxit de l'adaptació de Marvel Comics de Conan el Bàrbar.[3] Aquest personatge, creat el 1932, per Robert E. Howard va ser adaptat, de la mà del guionista Roy Thomas i el dibuixant Barry Windsor-Smith. La pròpia Marvel havia recuperat al 1971 el personatge de Kull, també creació de Howard; després vindrien Red Sonja (1973), adaptada lliurement per Thomas d'un relat de Howard i les sèries Savage Sword of Conan (1974) i King Conan (1980), mentre Archie Goodwin i Gil Kane experimentaven nous formats amb Blackmark (1971) i els espanyols Esteban Maroto i Víctor de la Fuente donaven curs a Dax, the Warrior (1971) i Haxtur (1973), respectivament.

Al Japó, es desenvolupa al mateix temps un altre subgènere conegut com a Mahō Shōjo, en el qual la protagonista, una nena o adolescent, disposa d'algun objecte màgic o poder especial amb el que ha de salvar el món o combatre criatures malignes (generalment vingudes d'un altre món o univers), al mateix temps que brega amb els problemes derivats del col·legi o el primer amor. Tracten a més de no mostrar els seus poders davant dels altres i compten amb l'ajuda de petites mascotes parlants. Himitsu no Akko-chan (1962) és considerada com la primera obra d'aquest subgènere.

A Europa, en un mateix to juvenil, guionistes com Yvan Delporte i el dibuixant Will produiran la sèrie Isabel des de 1972.

A França, el grup Humanoides Associats (1974) va presentar una alternativa a la fantasia heroica nord-americana, destacant sobretot Moebius, qui va publicar a l'any següent "Arzach a Métal Hurlant".[3] en la mateixa revista, Richard Corben va narrar des de 1977 les aventures de Den, un enginyer de l'època actual que es trasllada a un món de violència i grans aventures, convertit en un heroi musculós.

Poc després DC Comics publica Warlord (1975) de Mike Grell.

Al Regne Unit es publica Sláine (1983) dins la revista 2000 AD, escrites per Pat Mills i amb diferents dibuixants.

A Espanya, Vicente Segrelles crea El Mercenario (1980), publicat a la revista Cimoc, el qual es situa en una vall amagada, plena de dracs voladors, reptils gegants, monstres, amazones i altres temes de fantasia heroica.

Altres relats de fantasia heroica d'aquests anys són Elfquest (1978), de Richard i Wendi Pini, Zephyd (1978), de C. S. Cidoncha i Alfonso Azpiri, Ghita de Alizarr (1979), de Frank Thorne i Marada, i the She-Wolf (1982), de Chris Claremont i John Bolton. Percevan (1981) de Jean Léturgie i Philippe Luguy, tamb forma part d'aquest àmbit però situat en una altre època, ja que tracta d'un món medieval on la màgia i els éssers fantàstics són habituals.

Més vinculades al surrealisme estan "Tales Of Peter Hypnos" (1976) de Josep Maria Beà i Les puertitas del Sr. López (1979), de Carlos Trillo i Horacio Altuna.

Últims anys (1983-present)

Les Cités obscures, (Les Ciutats fosques) de Benoît Peeters i François Schuiten s'inicia el 1983. El mallorquí Pere Joan publica La Lluvia Blanca (1984) a la revista Cairo.

El manga Saint Seiya (1986) se centra en la història d'un grup de joves guerrers que lluiten per protegir a la deessa grega Atenea de les forces del mal. Per lluitar, utilitzen la seva energia interior (denominada cosmos), els seus punys i armadures que els serveixen de protecció i que a més estan inspirades en constel·lacions o éssers de la mitologia grega.

DC publica The Sandman (1989) de Neil Gaiman, una obra que comença com un còmic de terror i evoluciona cap al gènere fantàstic, incorporant elements de la mitologia.

Altres obres de final de segle XX són:

Complainte des landes perdues (1993) de Jean Dufaux i Grzegorz Rosinski.
El Lama blanco (1993-1998) de Alejandro Jodorowsky i Georges Bess.
Les Aventures de Jérôme Moucherot, publicat a Espanya com Jerónimo Puchero (1994) de François Boucq.
Lanfeust de Troy de Christophe Arleston i Didier Tarquin (1994-2000) que ha donat origen a moltes altres sèries derivades com Lanfeust des Étoiles o Trolls de Troy.
El ciclo de Irati (1995) de Juan Luis Landa; Donjon (1998) creada por Lewis Trondheim i Joann Sfar narra les aventures d'uns animals antropomòrfics en un món anomenat Terra Amata i Midnight Nation (2000) de J. M. Straczynski i Gary Frank.

Del segle XXI es Fables (2003) una de les historietes fantàstiques més notòries creada i escrita per Bill Willingham amb dibuixos principalment de Mark Buckingham, que ens presenta als personatges clàssics dels contes de fades i el folklore popular en unes situacions molt diferents a les dels seus contes originals, per exemple es presenta a una Blancaneus divorciada del Príncep Blau a causa de les infidelitats d'aquest últim, o a un llop ferotge, que no està només reformat, sinó que ara té aparença humana i serveix com a xèrif a la comunitat de Fabletown.

Servitud (2006) escrita per Fabrice David i dibuixada i acolorida per Eric Bourgier, també és un dels còmic fantàstic més importants i narra la història d'un món imaginari poblat per humans i criatures màgiques com els dracs.

Història del Còmic Fantàstic

CARACTERÍSTIQUES

El relat pot desenvolupar-se en un món real en el qual es presenten un o diversos elements sobrenaturals relacionats amb la màgia, la mitologia o històries surrealistes.

Les aventures dels còmics poden transcórrer en algun món o país directament màgic o meravellós.

A vegades si la trama central està relacionada amb les fades o éssers màgics, pot relacionar-se amb recobrar la pau i el benestar del món o país màgic de les mans d'un ésser maligne, donant lloc llavors a moralitats de forma fantàstica. Quan estan relacionats amb la fantasia heroica, s'assemblen més a les antigues epopeies en les quals l'heroi s'enfronta a les forces del mal, que solen ser representades per monstres (dracs, etc.), o personatges malignes (mags, bruixes, etc.) i les derroti.

EXEMPLES DE CÒMICS FANTÀSTICS

- Beowulf, de Santiago García i David Rubín: adaptació al poema medieval èpic, reconstrucció de l’obra literària anglosaxona amb la història d’un heroi i la seva lluita contra Grendel. El còmic, fidel a l'argument el poema, narra la història del regne de Dinamarca, devastat pels atacs del monstre Grendel. Els millors soldats de país han intentat vèncer-ho, però tots han mort. Enmig de tal desesperació, arriba a aquestes terres Beowulf, qui diu ser un gran guerrer, i que assegura que és capaç de matar el monstre. Després de trobar a Grendel i després d'un dur combat, Beowulf torna amb un braç del monstre, trofeu que evidencia la seva victòria. La història no acaba aquí, ja que un nou monstre molt més ferotge, la mare de Grendel, arriba a el regne per venjar-se.

-Zora y los Hibernautas, de Fernando Fernández: obra post-apocalíptica ambientada en un futur en el que s’ha creat una societat de dones. Ambientat en un futur distant, el còmic proposa una distopia. Al voltant de la Terra, orbita una lluna artificial, Rusc, on només viuen dones. La protagonista, Zora, capitana d'una nau que busca vida a l'espai, descobreix uns homes hibernats. Això desencadena una crisi en aquesta societat amazònica. I és Zora, la salvadora d'aquests homes, qui va experimentar en major mesura el canvi: descobrint l'amor, i obrint pas a un futur molt diferent.

-Hora de aventuras, Pendleton Ward: Jake, un gos elàstic, i Finn, un humà preadolescent, tracten d'auxiliar a tots els habitants de Ooo. Alguns dels personatges més destacats d’aquest món fantàstic són una princesa d'un regne de caramel, la Princesa Xiclet; un rei miserable, el Rei Gel; una vampira rockera, Marceline; una unicorn coreana, Lady Arcoiris, i una maquineta de videojocs verd, BMO. Hora d'Aventures es una sèrie d’entreteniment intel·ligent sense afany d'educar, moralitzar o transmetre valors, però aconseguint això i més, tot utilitzant música, imaginació una i barreja d'ironia i surrealisme. Una sèrie animada molt original de Pendleton «Pen» Ward i que va néixer com a sèrie de dibuixos animats al 2008 a la televisió nord-americana de la mà de Cartoon Networks. A partir de llavors el seu èxit ha anat en augment, no només entre el públic infantil, sinó també en l'adult. A través de la sèrie va sorgir, més tard, el còmic.

-Cosmonauta, de Pep Brocal: la història d’un jove que es llançat a l’univers com a part d’un projecte que cerca contactar amb Déu per demanar-li una segona oportunitat per a la terra. Héctor és cosmonauta. Fa molts anys que solca el Cosmos en un minúscul coet unipersonal, viatjant a una velocitat molt superior de la llum. La seva missió, com la d'altres milions de joves cosmonautes que van ser llançats en totes les direccions cap als confins de l'Univers, és sortir d'ell. Aquest desgavellat pla respon a un propòsit global anomenat Second Chance Project, que està destinat a aconseguir per a una Humanitat en decadència, que ha entrat ja en la seva agònica fase final, una segona oportunitat.

-Red Sonja, de Robert E. Howard: una heroïna creada per Marvel Comics el 1973, personatge d’una dona espadachin que viu a una granja.. Abans de cumplir els divuit uns mercenaris abusen d’ella sexualment i assassinen a la seva família; aquí comença la seva història cercant la venjanza sota el lema de “ante la violación, castración”. Aquest personatge tot i haver estat creat desde una perspectiva masculina (exhibicionista, símbols fàl·lics, etc…) va jugar un paper important en la lliberació de la dona de l’època que es va sentir identificada amb el seu esperit independent i poderosa.