Surrealisme Cinematogràfic

Context Históric (Principis dels anys 20, s’origina a París)

És el període d’entreguerres, a Europa encara hi ha seqüeles de la Gran Guerra, i el Crac del 29 d’Estats Units s’estengué ràpidament pel nostre continent, tot empitjorant la situació. Fruit d’aquesta crisi global, els feixistes europeus comencen a ser escoltats i a alçar-se. L’inconformisme social genera tot un nou corrent artístic avantguardista, del qual en sortiren molts estils trencadors respecte a l’art del passat. Espanya es troba sota el període de la Segona República, on també hi ha una gran tensió entre dretes i esquerres. Durant els primers anys del segle XX, es va fer el primer viatge espacial. En quant a la medicina, es van fer nombrosos avenços com els antibiòtics, anticonceptius, i transplant d'òrgans. A més a més, es va poder descriure la estructura química del ADN i es va desarrollar la biología molecular. Com a noves incorporacions a la vida cotidiana, van aparèixer els aerodinàmics, i l'electricitat va arribar a les ciutats, junt amb l'electrònica (ràdio, televisió, telèfon, transistor, etc.) i es va desarrollar el funcionament dels electrodomèstics (rentadora, frigorífic, forn elèctric, etc.)

Context Artístic [del moment i influents post surrealisme]

El Surrealismo surge hacia 1924 con el manifiesto teórico de André Breton. Los artistas de este movimiento, afirmaban que debía de existir una realidad independiente de lo visible, donde se anulaban totalmente los controles racionales, dando lugar a que la mayoría de las imágenes sean psíquicas, subjetivas y oníricas.

Dentro del surrealismo se distinguen dos líneas bien diferenciadas:

Corriente Surrealista abstracta; en la que el artista reproduce un universo de símbolos, a veces abstractos, surgidos del inconsciente y el azar, siendo Joan Miró, uno de sus principales representantes.
Corriente Surrealista figurativa; en la que el artista recrea asociaciones extrañas e inquietantes, propias de mundo de los sueños, atendiendo a las normas tradicionales de representación figurativa, siendo Salvador Dalí y René Magritte sus principales valedores.

Característiques

De caràcter cubista i dadaista.
Utilització de temes recurrents: l'erotisme, la sexualitat, el prohibit, l'antifeixisme, la religió, la moralitat, la burgesia.
Experimenta amb el subconscient, l'irracional, la psicoanàlisi, ataca l'ordre lògic (critica la racionalitat), l'ordre estètic (s'enfronta al “bon gust” burgès) i l'ordre moral (rebutja els valors de la societat burgesa).
Manté molts dels seus grans motius: creació al marge de tot principi estètic i moral, l'humor desaprensiu i cruel, l'erotisme líric, la deliberada confusió de temps i espais diferents.
Els objectius del surrealisme eren desconcertar, violentar, provocar i criticar una època, aquest era el repte. Acabar amb la cultura burgesa.
Trenca amb la narració lineal clàssica, és a dir el relat audiovisual no segueix un ordre cronològic ni racional. Es juga amb la fantasia onírica, es planteja el lliure exercici del pensament. Apareixen imatges insòlites, que manquen de principis estètics i morals, expressen violència simbòlica i/o física i busquen impactar als espectadors. L'argument és secundari.
Els personatges acostumen a ser capellans, els gossos i els rucs, els pits i les cames femenines, les sabates de taló i el clerical, el fang i la merda, la mort i el sexe reprimit, el desig i l'humor.
A nivell tècnic recorrien als fosos, accelerats, càmera lenta, unions arbitràries entre plans cinematogràfics i seqüències. Les transicions entre escenes ho fan superposant imatges i la fos en negre o transparent. Es divideixen en actes. La part més il·luminada és el centre de l'escena mentre que les vores del pla estan enfosquits.

Obres, Autors i Directors [exemples]

OBRES

BALLET MÉCANIQUE: https://youtu.be/oWa2iy-0TEQ

És una pel·lícula francesa d'avantguarda, feta, escrita i dirigida pel pintor Fernand Léger en col·laboració amb el cineasta Dudley Murphy. La pel·lícula es va estrenar en una versió de cinema mut el 24 de setembre de 1924, a l'Exposició Internacional per a la Nova Tècnica del Teatre a Viena presentada per Frederick Kiesler. Es considera una de les obres mestres del primerenc cinema experimental. Depenent de l'autor, la pel·lícula ha estat categoritzada com abstracta, dadaista, surrealista i futurista.

UN CHIEN ANDALOU: https://youtu.be/SJndr9mRGgE

Un chien andalou ('Un gos andalús') és un curtmetratge surrealista i una de les pel·lícules més famoses de la història del cinema.

Realitzat l'any 1929 per Luis Buñuel, amb guió d'ell mateix i de Salvador Dalí, recrea visions, obsessions, somnis i fantasies pròpies del surrealisme, moviment que, en aquests anys, era sinònim d'avantguarda i prestigi. La producció va anar a càrrec del mateix Buñuel, que finançà el film amb l'aportació monetària de la seua mare.

El film es distribuirà més tard en cercles privats i dins el moviment surrealista, aportant prestigi al seu autor, cosa que li facilità el camí a l'hora de rodar el següent film, L'âge d'or

watch?v=WMdlWzInVF0

L’âge d’or (l’edad d’or) és una pel·lícula francesa surrealista que pertany a la llarga llista de films que han passat a la història del cinema. Va ser creada el 1930 per el director Luis Buñuel i el gran pintor Salvador Dalí just quan Buñuel ja formava part del grup surrealista de París (d’aquí la pel·lícula en francés).

És surrealista no sols en la forma externa, sinó en les diferents escenes, en les imatges impactants que sobresalten als espectadors o en les arriscades associacions i metàfores. És, a més i essencialment, una manifestació surrealista en el seu contingut, en el fons, en la mesura en què relata una història d'amor passional que tracta de trencar les barreres que se li imposen. Així mateix, hi ha un rerefons de rebel·lió, revolució i qüestionament de les normes morals i socials molt evident.

ACTORS I ACTRIUS

Conrad Veidt (1893-1943)

Va ser un dels actors més importants durant el període d'entreguerres.

Era conegut com ''el dimoni de la pantalla''. Destaca pel seu paper

en la película surrealista ''El gabinete del doctor Caligari'

Simone Mareuil (1903-1954)

Va ser una actriu francesa que va començar la seva trajectòria artística a teatres i cabarets, desenvolupant aixi la major part d'ella en el període d'entreguerres. Va participar en més de 20 pel·lícules i cortometratges com ''El perro andaluz''.

DIRECTORS

Luis Buñuel (1900-1983)

Va ser un director de cinema espanyol, que després de l'exili de la guerra civil espanyola es va naturalitzar mexicà.1 Malgrat les fites cinematogràfiques reeixides al seu país natal amb Viridiana (1961) i Tristana (1970), la gran majoria de la seva obra va ser realitzada o coproduïda a Mèxic i França, a causa de les seves conviccions polítiques i a les dificultats imposades per la censura franquista per a filmar a Espanya. És considerat un dels més importants i originals directors de la història del cinema.